• L’equip arriba al límit físicament al partit contra Veneçuela, que s’imposa per 3-0 per deixar les catalanes sense la medalla de bronze.

• La derrota no amaga el magnífic torneig d’un grup que ha funcionat com un equip i que ha sabut fer front a les adversitats i a rivals molt potents.

La Selecció Catalana de futbol sala tornarà a Catalunya amb un quart lloc a sota al braç, una posició que semblava impossible a l’inici del torneig, però que l’equip català ha assolit a base d’esforç, lluita i un gran esperit. Es podria dir que la seva gran virtut ha estat precisament ser un equip, perquè només així es pot entendre la seva capacitat per tirar endavant malgrat les lesions i el desgast que ha anat patint al llarg del torneig.

Una bona prova va ser el partit per al tercer i quart lloc d’ahir davant Veneçuela, un rival molt poderós, físicament més fort i que ja l’havia derrotat a la fase de grups per 6-1. Ahir el marcador final va ser més curt (3-0), però no menys significatiu de la superioritat de les sud-americanes.

I això que d’inici, Catalunya va saltar a la pista molt ben plantada, sense oferir punts dèbils al seu rival. La desgràcia, però, va tornar a visitar l’equip català, en aquest cas en forma d’autogol d’una de les millors jugadores i golejadores del torneig, Berta Vilamala.

El 0-1 va donar confiança a Veneçuela, que amb el pas dels minuts va anar guanyant terreny, gaudint de més possessió i marcant el ritme. Amb aquest decorat, a Catalunya li va costar molt generar perill, mentre que Veneçuela va augmentar la seva renda amb un nou gol que va deixar el marcador del descans en un 2-0 al seu favor. 

La segona meitat no va aportar canvis remarcables en un panorama de superioritat veneçolana i d’esgotament físic i mental de les catalanes, sobretot després del desgast que va suposar el dramàtic partit de semifinals contra Canadà, que va deixar la Selecció fora de la final després de fallar quatre penals, dos al partit i dos a la tanda final. Un gol de María Betancourt a la recta final ha estat la sentència definitiva per a una Catalunya que arribava al límit i que va acabar completament fosa.

En resum, quart lloc final per a Catalunya, el que suposa la seva segona millor classificació en les quatre participacions en Mundials, perquè l’any 2008 va ser campiona a Reus; l’any 2013, també a Colòmbia, va acabar en el setè lloc; i el 2017, a Balaguer, va acabar a la cinquena plaça.

Catalunya: Nayara Zárate, Júlia Ferrer, Alma Cruz, Corina Durante, Anna Burgaya –cinc inicial–, Berta Vilamala, Ainoa Montoya, Iria Valero, Irene González, Cristina Naranjo, Eli Claus i Marta González.

Veneçuela: Glaudin Córdoba, Glorimar Suárez, Génesis Vegas, Grecia Mendoza, Franchesca Palencia –cinc inicial–, Noraima Vielma, Valeria Velázquez, Marvelis Rondón, Génesis Fuentes, Jeismar Cabezas (1), María Betancourt (1) i Ángela Coropa.

Gols: 0-1 Berta Vilamala, en p.p. (m. 5); 0-2 Jeismar Cabezas (m. 12); 0-3 María Betancourt (m. 34).

• Les catalanes en fallen dos durant el partit, que acaba amb empat a dos, i en desaprofiten dos més en la tanda definitiva.

• L’equip de David Viñes dona la cara en tot moment malgrat les limitacions físiques i les lesions, i avui lluitarà pel tercer i quart lloc contra Veneçuela.

No va poder ser. Catalunya es va quedar a només un pas de jugar la final del Mundial femení de Colòmbia després d’un partit dramàtic davant Canadà, un equip que va tenir al seu costat l’encert que a les catalanes els va mancar des del punt de penal, tant durant el partit, que va acabar amb empat a dos gols, com en la tanda definitiva, en què les canadenques van guanyar per 1-2. La derrota deixa a Catalunya fora de la final i la situa en el partit pel tercer i quart lloc, que disputarà avui (20.30 hora catalana) contra Veneçuela, derrotada ahir de manera contundent per l’amfitriona Colòmbia (6-0). Passi el que passi avui, però, Catalunya haurà completat un Mundial modèlic, amb un esforç i un comportament exemplar per part d’unes jugadores que han fet equip i que ahir van caure de la manera més dolorosa.

Les baixes, tres en total, entre elles la de la portera titular, Marta Páez, van condicionar la manera d’afrontar el partit de Catalunya, que va sortir amb més precaucions del que és habitual, tancada al darrere i mirant de no desgastar-se en excés. Canadà també va fer la mateixa aposta –habitual en elles i emparada en una gran portera, Sarah Van Wart, decisiva ahir–, amb la qual cosa el partit va ser molt tàctic, amb dos equips més pendents de no cometre errors que de buscar la porteria rival. Malgrat això, Catalunya va ser capaç d’avançar-se en dos ocasions amb gols de Berta Vilamala i d’Anna Burgaya, i es va arribar al descans amb un 2-1 a favor seu que convidava a l’optimisme.

A la represa, el partit va seguir pel mateix camí, malgrat que tot hauria pogut canviar si, als 2 minuts, Berta Vilamala hagués encertat amb el primer penal de la nit, però Sarah Van Wart va començar amb el seu particular recital d’aturades. Poc després, als 5 minuts, Canadà va ser capaç d’empatar ben aviat, amb la qual cosa el duel es va anar acostant cap al seu final amb molta tensió i nervis, ja que un gol per qualsevol de les dos partits hauria estat definitiu. Catalunya encara va patir un nou ensurt en forma de lesió de Marta González, que va haver de deixar el seu lloc a la tercera portera, Nayara Zárate.

A la pròrroga, més dramatisme encara, amb Catalunya fallant un altre penal a la primera part, en aquest cas Ainoa Montoya, que hauria pogut evitar la tanda final, però a la segona meitat va ser Canadà la que va desaprofitar un penal mitjançant Osorio.

El cas és el que ningú va desfer l’empat, amb la qual cosa el partit se’n va anar als penals, en una tanda en què Catalunya va fallar els seus dos primers llançaments (Montoya al pal i Iria Valero a fora), Canadà també va errar el seu primer tir, però no els dos següents, de manera que va neutralitzar l’únic que va poder transformar Catalunya gràcies a Berta Vilamala.

Després del partit, David Viñes lamentava haver quedar fora de la final malgrat “haver competit fantàsticament, però els condicionants físics ens han limitat molt”. Per tot plegar, es mostrava “orgullós del treball”, i recordava que quan van començar el Mundial “ningú donava un duro per nosaltres” i estem fent un Mundial de 10 en el que “hem estat a punt d'arribar a la final”, sense oblidar que encara els queda lluitar pel tercer i quart lloc, un duel en el que el seleccionador està convençut que tornaran a donar la cara.

Catalunya: Marta González, Eli Claus, Júlia Ferrer, Berta Vilamala (1), Ainoa Montoya –cinc inicial–, Iria Valero, Alma Cruz, Corina Durante, Anna Burgaya (1), Irene González, Cristina Naranjo i Nayara Zárate. 

Canadà: Sarah Van Wart, Ashley Osorio, Keyla Moreno (1), Nicole Carvalho, Kalli Colwles –cinc inicial–, Kyra Dickinson, Selena Komar, Kassandra Castañeda, Emily Portcoss,  Abby Elliot, Emily Tirabassi (1) i Shantel Cifuentes.

Gols: 1-0 Berta Vilamala (m. 12); 1-1 Tirabassi (m. 17); 2-1 Anna Burgaya m. 19); 2-2 Moreno (m. 25).

Penals: Ainoa Montoya, al pal; Ashley Osorio, fora; Iria Valero, fora; Kalli Colwles, gol (0-1); Berta Vilamala, gol (1-1); Keyla Moreno, gol (1-2).

Àrbitres: Nicolás Martínez i Massimo Catali.