Parlem amb José Luis Pico, president del FS Montsant, un apassionat del futbol sala que és al capdavant d'un club de barri barceloní del districte de Nou Barris amb 37 anys d'història.

El Pico, com així el coneix tothom, analitza la situació actual dels clubs davant la crisi generada per la Covid-19. També ens explica la història del seu club tot recordant els millors moments i la feina que ha tingut per gaudir d'un nou pavelló totalment equipat. Per últim, fa un repàs a l'actualitat del futbol sala a nivell federatiu i ens explica la difícil tasca de la figura del president.

Com creu que afectarà la Covid-19 al món de l’esport?

Ho veig amb molta preocupació, com a club modest de barri que som. Suposo que aquesta preocupació també la tindran la majoria de clubs de Catalunya i de tot l'Estat. 

També em preocupa quan es podran reprendre les competicions de la propera temporada, que calculo que serà al setembre o octubre, i si existirà per part de les federacions algun tipus d’ajut en quan al pagament de les llicències i altres despeses. També els ajuts dels ajuntaments i la Generalitat de Catalunya per poder tirar endavant enfront d'aquesta crisi social que ha comportat que molts pares es quedin sense feina i que això pugui dificultar que els seus fills continuïn amb les activitats extraescolars esportives, que personalment trobo essencials. 

També estem pendents de rebre les subvencions atorgades, ja que encara no ens han arribat. L’altre dia vam tenir una reunió telemàtica amb el secretari general de l’Esport de la Generalitat, Gerard Figueras i ens va comunicar que davant d’aquesta crisi, havien previst unes partides econòmiques que encara no sabem quan arribaran. 

Al meu club, mai cap nen o nena s'ha quedat sense jugar per motius econòmics, sempre hem buscat solucions de tot tipus. Per això m'agradaria que es tingués en compte que tots junts afrontarem una crisi econòmica molt important i, per tant, ens han d’ajudar als clubs per tirar endavant tots plegats.

Expliqui'ns la trajectòria del seu club des de la seva fundació, així com el nombre de federats que hi han passat i aquells moments que més recordi i que vulgui destacar.

La Montsant es va crear l’any 1983 al barri del Turó de la Peira i Nou Barris, amb l'idea de començar una nova activitat esportiva per als joves, molts d’ells immersos en una situació social difícil i complicada. 

En primer lloc, vam crear un equip de categoria juvenil que participava a la lliga dels Consells de barri, competició organitzada pel CEEB i que en aquells anys es disputava per barris. Poc després vam aconseguir formar un nou equip, de categoria aleví. 

El nostre és un club social a les categories inferiors, on no es prioritza la qualitat esportiva, sinó que el més important és que els nois i noies puguin gaudir d’una activitat lúdica, cultural i esportiva. 

Actualment tenim 17 equips, i anys enrere pràcticament sempre n’hem tingut entre 8 i 12. La Montsant és un club totalment social on celebrem moltes més activitats que les esportives. Celebrem la Cavalcada de Reis al Nadal, el Carnestoltes, fem un quiosc per Sant Jordi per captar fons, i el dia de Cap d’Any també fem una festa en un local cedit per l'Ajuntament. És per això que la Montsant és un símbol al barri del Turó de la Peira al districte de Nou Barris, i no només a nivell esportiu.

Un dels moments que jo recordo molt especialment és quan vam assolir l'ascens amb l’equip juvenil a categories nacionals, o quan vam aconseguir amb el primer equip l’ascens a la 2a Divisió B estatal, on fèiem desplaçaments a les illes Balears o a València. 

Per a nosaltres, la sortida que la Federació Catalana de Futbol Sala dóna als seus clubs a nivell europeu també ha estat fonamental per haver gaudit com a club, amb viatges a Brussel·les i a Itàlia. Cal recordar que el nostre és un club modest on tothom paga la seva quota i, per tant, el fet de poder viatjar a l’estranger amb la samarreta del teu club és una experiència immillorable. 

Ens consta que ha lluitat molt per tenir un pavelló al barri. Què significa per vostès disposar, després de tants anys, de les noves instal·lacions que ara gaudeixen?

La Montsant sempre s’ha caracteritzat per les seves mancances en quant a instal·lacions. Dels 37 anys que té el club, 36 hem estat jugant en un pista descoberta, amb totes les incomoditats que això comporta: problemes d’il·luminació, d’humitat, pluja,… El primer equip sempre ha entrenat en condicions precàries, però hem pogut sobreviure a tots aquests entrebancs. 

Sí que és cert que la família de la Montsant troba a faltar la pista de tota la vida, aquella per on han passat infinitat de joves, adolescents i adults, ja que aquella pista va complir amb una veritable i necessària acció social al barri del Turó de la Peira. 

Però desprès d’insistir i insistir durant molts anys, un i altre cop, i havent mantingut nombroses reunions amb diferents governs de l’Ajuntament de Barcelona, vam aconseguir que, allà on hi havia la piscina, es planifiqués una solució al respecte. Vam aconseguir al juny del darrer any que es s'inaugurés un pavelló totalment condicionat amb totes les prestacions possibles. Tant nosaltres com el Club Natació Atlètic Barceloneta ens vam presentar a la gestió del mateix, però finalment no se’ns va concedir la gestió, però vam aconseguir un acord molt satisfactori amb l’Ajuntament i el districte de Nou Barris, i a la Montsant se la considera usuari preferent. 

Vull deixar clar que, per part de la direcció del pavelló, hem tingut les majors facilitats. Suposo que la gestora de la instal·lació sabia el que significava per a nosaltres i per al barri el nou pavelló, tant a nivell emocional com a nivell  social. Vull donar les gràcies a David, el seu director, i a tot el personal de manteniment per totes les facilitats que ens trobem en el dia a dia. Ens han cedit un espai on nosaltres rebem a la gent, en un despatx. Gaudim de la disponibilitat dels vestidors. També hi ha una sala de reunions que, sol·licitant-la, sempre està a la nostra disposició per informar els pares i jugadors, ja que a l’antiga pista no teníem cap lloc habilitat, i a més gaudim de 32 hores setmanals al pavelló i podem cobrir les necessitats del club.

Com veu la realitat del nostre esport? Que li sembla que hi hagin dues federacions a Catalunya on es practiqui el mateix esport? Pensa que haurien d’unir-se en un futur? Troba normal l’existència de dues federacions? Com veu el futur federatiu del nostre esport?

El fet que hi hagin dues federacions on es juga al mateix esport és, sense dubte, un tema peculiar i singular. És difícil d'entendre. Existeix la FCF, on el futbol sala ha estat històricament el germà petit del futbol 11, ja que no es destinaven els esforços i els ajuts de la mateixa manera. Actualment, el futbol sala a la FCF, que depèn de la RFEF, va guanyant-se el seu propi espai en el si de la FCF i s’han rebut subvencions que han suposat un veritable alleujament econòmic que ha anat molt bé. Per la seva part, la FCFS ens ha ofert i ens facilita a clubs modestos com el nostre la possibilitat de participar en competicions europees. Per mi suposa, com a president i màxim responsable de la Montsant, un orgull el fet de poder tenir aquesta possibilitat de participar contra clubs de la Segona Divisió d'Itàlia, o el Dinamo de Moscou. Aquesta possibilitat no és a l’abast de tothom i me’n sento molt orgullós. Hem anat a França, a Bèlgica i a Itàlia, i vam viure una experiència genial i esperem seguir gaudint-la. 

Crec que ambdues federacions haurien d’unir-se i hi haurien de participar persones d’ambdós estaments, deixant de costat les diferències que puguin tenir i altres discrepàncies amb l’objectiu comú de millorar el futbol sala català. Directius de les dues federacions haurien d’asseure’s, parlar i buscar el millor acord possible per al nostre esport.

Un futur del nostre esport que, ara per ara, és complicat. Ja veurem com en sortirem, d’aquesta crisi sanitària i econòmica, i també emocional. Suposo que com tots els esports, ens hem d’adonar del fet que existeixen molts clubs modestos i de barri que, sense l’ajut i el recolzament econòmic, hauran de desaparèixer. Hem de mentalitzar els directius i els polítics que l’esport és una eina d’unió i cohesió molt important i que és vital en l’actual societat. No vull imaginar un nen que no pot fer esport degut a que els seus pares han perdut la feina i no poden fer front a les quotes esportives. Què li diem al nen o nena que no pot fer esport? És important que els polítics i directius reflexionin sobre el tema, ja que molts clubs som un element social, esportiu i emocional, més enllà del que pugui pensar la gent.

Com valora la gestió de la junta directiva de la FCFS, encapçalada pel seu president Dani Vives en els darrers quatre anys?

La gestió a la FCFS sempre ha estat complicada. La FCFS ve de vàries incidències greus en els darrers anys, quan el senyor Zamora n'era el president, fa 13 anys concretament. La gestió actual es por considerar bona, dolenta o regular, això evidentment seria el més fàcil. Jo crec que travessa una situació difícil i complicada. 

Desconec si arribarà el moment en què la FCF i la FCFS es puguin fusionar pel bé del nostre esport. Potser seria el millor. Però el que sí que demanaria a l’actual directiva, com als que van ser-hi, com als que vulguin entrar, és que s'uneixin dins de la FCFS. Que deixin al marge els seus ideals polítics i partidistes, de lluites de poder. El més important és que tothom que vulgui ajudar i involucrar-se en el si de la FCFS pugui integrar-s’hi, deixant de banda les possibles discrepàncies, i s’arribi a un acord pel futur de la FCFS. 

Al principi, amb el Dani Vives vaig tenir algunes discrepàncies, però després de vàries reunions mantingudes amb ell -i que consti que jo no faig la pilota a ningú-, reconec que el seu paper al capdavant és difícil  en quant al nombre de clubs i d’ingressos, fet que dificulta molt la gestió. Tot passa per unir les dues federacions, tema difícil, i en el seu defecte el millor seria que tothom que s’estima a la FCFS anés en la mateixa direcció i tothom aportés el seu gra de sorra per tal que la Federació continués creixent de cara al futur. 

La feina d’un president és prendre decisions. Jo també sóc president, i de vegades encerto i de vegades m’equivoco, però és la meva responsabilitat.

El CFS la Garriga és un dels clubs amb més història de la FCFS. Actualment compta amb equips a totes les categories de base, i el primer equip és a la 2a Divisió Nacional. La seva vicepresidenta i secretària, Gemma Torras, ens ajudarà a fer un passeig per la història i el present del club garriguenc. Avui parlem amb ella sobre diferents temes.

El CFS La Garriga és un dels  clubs històrics del futbol sala català. Ens podria fer un petit de la trajectòria del club?

M' ho posa difícil. Després de molts anys com a professionals del futsal estatal, l'Emilio i el Dani van voler tornar al seu club, el CFS La Garriga. L'Emilio ja
s'havia retirat com a jugador, mentre que per al Dani, amb uns anys per davant com a jugador, era hora de retornar el futsal al nostre poble, al que tantes
alegries els hi havia donat. No oblidem que el 1989, l’Isolar La Garriga va ser campió de Lliga estatal, i que el 1990 va jugar Copa d’Europa. Bé, molts bons resultats.

Al 2003 ens vam ficar en aquest projecte, inicialment a la FCF, i al 2005 ja vam venir a la FCFS. Des d’aleshores, tot i que vam començar amb un sol primer equip, hem estat vàries vegades campions de Lliga i hem jugat diferents cops la Copa d’Europa, i amb molts jugadors a la selecció absoluta. Ara tenim 7 equips i hem guanyat vàries lligues, Copes de Catalunya, Supercopes,... Estem super orgullosos de la base, que és el nostre futur.

Com diu, la base està consolidada, i compteu amb un primer equip a la 2a Nacional. Quins són els objectius de cara a properes temporades?

El nostre objectiu més important és la base. De fet, el nostre lema és que la base és el nostre futur, i és per això que és la nostra prioritat. Malgrat això, no podem oblidar que el nostre primer equip i el juvenil són força importants. El primer equip perquè és un mirall per a la base, i el juvenil perquè ve directament de la nostra base.

Durant les darreres temporades, han crescut molt en quant a llicències a les categories de formació. Es deu a la feina que realitzen al club o a que el nostre esport potser és més visible que anys enrere?

Cal no oblidar que, al nostre poble, el futsal ha estat molt important i que hi ha molta afició. La nostra feina de molts d'anys està donant resultats, i la veritat és que n'estem molt orgullosos, tot i que no ens ha estat fàcil i se’ns han posat molts pals a les rodes.

Com bé sap, a l'octubre passat es va celebrar a Reus el primer Mundial C13 de futsal. La FCFS ha estat una de les federacions que integren l'Associació Mundial de Futbol Sala que més ha treballat per a la celebració de mundials a les categories de base. Quina és la seva valoració al respecte?

Per als clubs, és molt important que els nostres nens puguin formar part d'aquestes seleccions. Per una banda, és una publicitat que ajuda moltíssim als clubs, i per l’altra, suposa una recompensa per a la feina dels clubs i dels nens. De fet, nosaltres vam tenir quatre nens a la Selecció C13, i això com a club és un reconeixement a la feina ben feta. I no oblidem que el fet que TV3 donés els partits en directe és la primera vegada que s'aconsegueix, doncs fins ara no havien donat ni els de l’absoluta, i darrera de tot crec que hi ha una molt bona feina feta des de la FCFS i de tots els clubs que la formem. Parlo en primera persona quan dic que la feina feta amb aquests nanos, tant a nivell personal com esportiu, ha estat fins a data d'avui excel·lent; el cos tècnic de la Selecció ha aconseguit, amb l'Ammar al capdavant, una feina excepcional, i dic fins a data d'avui perquè són un grup d'amics que estan en contacte permanent i als quals els uneix una experiència viscuda amb 13 anys que no oblidaran mai, i perquè l'Ammar ha fet que aquest confinament sigui més amè per a tots ells fent entrenaments online entre dos i tres vegades per setmana.

També la FCFS, en el si de la CNFS, ha participat amb totes les seleccions als Campionats d'Espanya de seleccions autonòmiques a Puertollano i Lleó. Creu que és positiu combinar les competicions a l'estat i a nivell internacional amb les nostres seleccions?

Crec que és molt important. Donem a tots els nens un al·licient que hem de saber aprofitar a tots els nivells.

La FCFS està duent a terme una nova campanya, FUTSALFEM, per potenciar el futbol sala femení. Què li sembla aquesta iniciativa?

Em sembla importantíssim. L'esport femení és molt important, i crec que d'una vegada per totes se li ha de donar el seu lloc. Crec que fins ara no s’ha fet una bona feina en aquest sentit, i entre tots hem de fer que això canviï. Hem de fer que vinguin més equips i valorar-los, i aprendre dels errors i no tornar-los a repetir.

Cada vegada hi ha més dones al capdavant de projectes esportius i que participen més activament en el món de l'esport. Vostè, com a dona i vicepresidenta i secretària del seu club, quin missatge enviaria al món femení per tal que cada cop més dones ocupin càrrecs de responsabilitat al món de l'esport?

No crec que hagi de donar cap missatge a ningú, perquè, com vostè mateix diu, cada cop som més dones.

Per últim, com veu el nostre esport i com li agradaria que fos, en el futur?

El nostre és un esport que està molt viu, i tots hem de posar el nostre granet de sorra perquè segueixi així. Com a club, creiem en els valors que entre tots inculquem als nens. No només és tècnica i tàctica. Fer esport, sigui quin sigui, és un model de vida, i m'agradaria que entre tots féssim gaudir d'aquest valors i d'aquest esport.