La Federació Catalana de Futbol Sala ha acordat subvencionar la totalitat de la llicència dels nens i nenes de les categories de base en cas que els pares o tutors siguin beneficiaris de l’ingrés mínim vital.

Amb el lema ‘Cap nen i nena sense futsal’’, la campanya ha sorgit en base a l’actual situació de crisi sanitària, que per a moltes famílies està suposant un daltabaix econòmic davant del qual la FCFS no podia romandre aliena ni insensible. És per aquest motiu que la FCFS ha optat per subvencionar el 100% de la llicència a tots els nens i nenes des de la categoria prebenjamí fins a la  juvenil sempre i quan aquests puguin acreditar que els seus pares (o en el seu defecte, els seus tutors legals) són beneficiaris de l’ingrés mínim vital.

El president de la FCFS, Dani Vives, ha dit en aquest sentit que “havíem de fer el que estigués al nostre abast per tal que la pandèmia no deixés ningú sense practicar el nostre esport”, motiu pel qual han optat per prendre aquesta “mesura solidària i creiem que pionera”.

Vives ha insistit en el fet que “les federacions estem obligades a donar respostes a la nova situació que ens ha portat la Covid-19", que “toca de ple la salut i l’economia de la societat”. “Hem de ser sensibles davant d’aquesta problemàtica, no en podíem quedar al marge”, ha afegit el president, tot recordant que fa poc també van llençar la campanya ‘Tornem a fer equip!!, segons la qual es congelaven les tarifes tant pel que fa a les quotes dels clubs com a les fitxes dels jugadors, tot plegat amb l’objectiu de donar les màximes facilitats als equips davant la situació general de crisi. 

Parlem amb Tomás Ordóñez, coordinador del Grup de Joves de Can Tusell.

El Grup La Fàbrica de Can Tusell és una entitat sense afany de lucre amb vocació de servei públic, que treballa des de la prevenció amb infants i joves en el marc de l’educació al lleure per aconseguir igualtat d’oportunitats i cohesió social. Tomás Ordóñez és el coordinador d’una entitat que, entre les seves accions, du a terme una intensa activitat esportiva.

Ordóñez explica que el futbol sala ha estat un reclam sempre per als joves del barri, i que ells l’han utilitzat per treballar altres àrees. En la següent entrevista ens explica en detall aquest i altres temes.

Quines activitats desenvolupa el Grup de Joves La Fàbrica?

El projecte global de joves consta de tres grans àrees on l’objectiu final és la millora de la qualitat de vida dels i les joves participants en l'entitat, i és per això que els hem dividit en la part lúdica (projecte esportiu, grup de noies, activitats de lleure dirigides trimestrals); formativa (esmorzars contra l'absentisme: projecte despertador, reforç educatiu); i sociolaboral (pedagogia del projecte, Brigada La Fàbrica-aprenentatge i servei, inserció laboral).

L’activitat es desenvolupa de dilluns a divendres, oferint almenys dues activitats per a adolescents al dia. També s’ofereix un espai obert per a tothom on relacionar-se i interactuar amb altres joves i educadors. La mitjana de joves als que atenem de forma diària és de 80. El projecte busca la motivació del jove facilitant-li la pràctica d’activitats atractives, com per exemple l’esport o una forma alternativa d’oci, demanant com a única moneda de canvi el compromís social i la responsabilitat en activitats educatives, com el reforç o l’aprenentatge i servei. A partir de les diferents activitats, es treballen competències laborals i relacionals, es fomenten valors i s'adquireixen aprenentatges imprescindibles per al desenvolupament vital del jove. L'adquisició d'aprenentatges, valors i competències tenen com a objectiu principal allunyar els joves de l'exclusió social, essent aquest el principi bàsic de l'entitat. Totes aquestes activitats es planifiquen i es realitzen a través d'una mirada integradora i d'una perspectiva que pretén eliminar les desigualtats que provoquen diferents eixos com el gènere, la procedència, l’orientació sexual, la identitat sexual o la classe social.

Com creu que afectarà al conjunt de les seves activitats la pandèmia de la Covid-19?

En relació a allò que pugui esdevenir per la situació d’emergència, el futur és del tot incert. El que està clar és que tant joves com educadors hem après a treballar d’una altra manera, sempre situant-nos al costat del/la jove.

Els darrers mesos, tot i que l'atenció no ha pogut ser presencial, s'ha continuat donant cobertura a les demandes dels i les joves amb la finalitat de millorar la qualitat de vida d'aquests. 

De manera telemàtica, s'han treballat les tres àrees que conformen el nostre projecte. En la part lúdica, ho hem fet a través de sessions on line en les que hem realitzat esport, tallers, jocs,... per tal de continuar tenint un contacte proper amb els i les joves i poder cobrir tota la vessant més emocional. 

En la vessant formativa, hem continuat oferint atenció educativa i reforç a través de vídeo trucades, així com garantint i vetllant perquè tots els i les joves tinguin els dispositius necessaris per seguir l'aprenentatge en línia i disminuir els efectes de la bretxa digital. També s'ha acompanyat els i les joves que canviaven d'etapa i havien de realitzar les inscripcions als nous cursos. 

Finalment, l’àrea social és la que ha estat més difícil treballar durant els últims mesos, ja que requereix un treball presencial. 

En referència a una part no menys important, com és l’econòmica, la situació és complexa. Al nostre territori sempre ho és, i ara encara més. Haurem de buscar la fórmula per poder continuar oferint algunes de les activitats que no estan becades per l’administració.

Per últim, ara que s’ha reprès la normalitat amb els casals d’estiu, esperem continuar atenent els nostres joves, sempre amb mesures de seguretat. Estem contents de retrobar-nos, poder jugar, xerrar, fer esport... i esperem que aviat tornin les abraçades i els petons!

Quan va néixer aquest projecte i quines activitats i projectes tenen de cara al futur?

El projecte va néixer als inicis dels anys 90. La situació del barri reclamava una atenció socioeducativa que un grup de joves va detectar i seguidament van començar a treballar i fomentar els valors que ara ens defineixen. Les activitats i projectes que esdevinguin, sempre venen donats per la necessitat del context i les motivacions dels/les nostres joves. Com ja hem dit, les nostres activitats i projectes sempre van enfocats a les tres grans àrees que fomenten el desenvolupament ple del/de la jove (lúdica, formativa i sociolaboral).

Per què van triar el futbol sala com a esport dintre de la seva associació?

El futbol sala ha estat un reclam sempre per als joves del barri. Considerem fonamental la pràctica de l’esport per potenciar hàbits saludables i d’higiene. A més, a través del futbol, hem pogut enfortir el vincle i utilitzar-lo com a canal per treballar altres àrees. Podríem dir que en molts casos, el futbol és la motivació, i l’estudi i la participació social són l’obligació com a contraprestació. 

A més, cal destacar que els esports d’equip ja sigui futbol sala o un altre, fomenten valors que van en sintonia amb els principis de l’entitat. El fet de federar-los va ser un pas més per augmentar la qualitat i donar resposta a la igualtat d’oportunitats, així com oferir noves experiències, relacionar-se amb joves de diferents tipologies, conèixer nous territoris, etc.

Tenen previst formar equips femenins?

Sí, de fet fa anys que comptem amb equips femenins, però aquests no han estat federats. Han participat a les lligues escolars de la nostra ciutat (la continuïtat de les noies i els desplaçaments han estat un impediment, i per aquest motiu es va decidir començar a consolidar l’equip dins del nostre territori).

Treballem per a l’equitat i volem que les noies que vulguin puguin practicar aquest esport, i esperem que aquest any, com està previst, s’engegui novament el projecte femení, i si pot ser amb un equip federat, encara millor!

Quina és l’aportació social que creu que fa el Grup de Joves La Fàbrica al seu entorn?

El Grup de Joves La Fàbrica està molt arrelat al territori on actua. Mitjançant les diferents activitats i projectes que duem a terme dins del marc del Grup de joves, podem treballar objectius generals i transversals, que influeixen en el desenvolupament global del jovent participant del projecte. El projecte segueix essent un espai de referència per al jovent, on es fomenten l'oci saludable i les relacions socials positives. També és un espai on poden trobar referents positius on recolzar-se. Pensem que el projecte està molt consolidat al territori i que l'impacte social en els/les joves és molt rellevant.

A nivell més esportiu, com veuria que un jove del seu club fos convocat per la Selecció Catalana per jugar un Europeu o un Mundial?

Els darrers anys, ens hem trobat en aquesta situació. És una sensació agredolça, ja que és una bona oportunitat per al jove, a més de tot el que comporta a nivell de satisfacció i autoestima. D’altra banda, és una dosi més de realitat, ja que en la majoria de casos ens trobem que les famílies no poden fer costat al jove i viure l’experiència conjuntament amb ell o ella. Els entrenadors/es són qui s’han encarregat de portar-los a les convocatòries i acompanyar el jove, ja que considerem que és molt enriquidor formar part d’aquestes experiències. No oblidem que la majoria dels nostres entrenadors/es són voluntaris/es i que sense ells/elles aquest projecte no podria funcionar. Un cop més, el nivell socioeconòmic de la família esdevé una desigualtat.

Què li semblen les mesures econòmiques que la FCFS ha pres a les diferents campanyes anuals? Enguany se subvenciona el futsal femení i se subvenciona la llicència de tots aquells joves que acreditin que els seus pares o tutors són perceptors de l'ingrés mínim vital.

Considerem molt positiva la iniciativa que ha pres la FCFS. Tots els nens, les nenes i joves han de poder tenir accés a activitats de qualitat. Encara es fa més evident la necessitat de subvencionar la llicència a causa de la situació d’emergència generalitzada. Vull felicitar a la Federació per la decisió presa i per situar-se a la vora dels clubs i dels seus jugadors/es en moments de dificultat.

Parlem amb Jéssica Romo, actual secretària i futura presidenta del CFS Corbera, un club que va ser creat l’any 2007.

La Jéssica, que és tot un referent dins el Baix Llobregat, ens donarà els detalls sobre l’actualitat del club i també les claus d’un nou projecte amb nois i noies amb diversitat funcional. També ens donarà el seu punt de vista sobre la crisi per la Covid-19 i les dificultats econòmiques i socials que, segons la seva opinió, patiran els clubs esportius arran de la mateixa.

Romo també parla de les seleccions catalanes, de la gestió federativa i defensa la figura de la dóna al món de l'esport. Per últim, agraeix als seus patrocinadors el seu suport al CF Corbera. 

Com creu que afectarà la pandèmia que patim a l'esport amateur?

La pandèmia ja ha afectat els clubs, nosaltres entre ells, ja que si a nivell econòmic ja es prou difícil tirar endavant un club, en unes circumstàncies com les que estem vivint encara ho és més. La situació és d’incertesa, i per tant no sabem fins a quin punt ens afectarà finalment per tornar a estar al 100%, sobretot a nivell esportiu i emocional dels jugadors.

Està d'acord amb l’opció escollida per donar per finalitzades les competicions d’aquesta temporada? És a dir, ascensos sí, descensos no i proclamar campions a tots aquells que van acabar la primera volta en primera posició.

Crec que sí, la decisió presa en quant a la finalització de les competicions ha estat la correcta per no perjudicar ningú. L'entenc com una decisió molt encertada, i tots hem d'acceptar que ha de ser així, ja que no era fàcil de prendre-la.

Ens pot explicar a grans trets la trajectòria del seu club?

El CFS Corbera és un club relativament jove, va ser fundat a l'any 2007 pel nostre director esportiu, David Martínez Soler. Vam començar amb dos equips i en pocs anys vam anar creixent. 

Sempre hem tingut molt clar quina és la nostra filosofia de club i de l’escola, que és fer esport i inculcar als nostres joves els autèntics valors de l’esport pel damunt de la competició i la competitivitat. Al principi jugàvem al Consell Escolar, després vam federar algun equip i, de mica en mica, els hem federat a tots, excepte al benjamí, perquè la filosofia del club és una mica primer és el fer esport i que els nostres nens i nenes aprenguin què és un esport d’equip, i després ja competirem. 

Sobretot intentem que això sigui una diversió i que els nostres nens, nenes i adolescents gaudeixin del temps lliure que hi dediquen, perquè ja tenen prou obligacions als col·legis, instituts i universitats, de manera que volem que, quan arribin als entrenaments, no trobin una disciplina fèrria. Intentem que tot sigui un joc, que sigui amè, esdevenir una família i, per sobre de tot, que hi hagi els sentiments. El temps de lleure és molt important, i el que cadascú faci en aquest temps ha de ser alguna activitat que l'ompli i li agradi. 

Així doncs, el nostre director esportiu, el David, va començar a treballar, i quan vaig conèixer la filosofia del club, em va agradar, vaig decidir formar part del projecte i posteriorment vaig decidir mantenir-la, posar-la en valor i treballar molt, perquè crec en aquest projecte que va començar el David i crec que ho estem fent bé. Gran part dels nostres entrenadors són joves que han crescut a l’escola del nostre club, que han aprés aquesta filosofia i que, per tant, durant els entrenaments eduquen els jugadors i jugadores amb els mateixos valors que van rebre ells quan eren petits. És, doncs, tot un procés d'evolució.

Esportivament també hem tingut una bona trajectòria, encara que som un club relativament jove. Hem aconseguit alguns campionats femenins a la FCF. També hem aconseguit campionats femenins i masculins, de cadets de Lliga i Copa a la FCFS. En conseqüència, doncs, te n’adones que esportivament s’està fent bona feina. Estem aconseguint uns bons resultats esportius, no oblidant els nostres principis com a club. Tot plegat, una bonica història.

Quins nous reptes de futur té ara el CFS Corbera?

Doncs ara estem molt il·lusionats amb un nou projecte que vam començar la darrera temporada i que ens està donant moltes alegries. Temin un equip de diversitat funcional amb joves de la nostra zona que no tenien cap opció esportiva. Els hem donat l'oportunitat de jugar a futbol sala, perquè ells tenen dret a jugar i a gaudir del nostre esport. Tenim ara mateix un equip amb deu nois i una noia i estan supercontents i motivats. Ha estat, i ho és a diari, una experiència molt bonica. Un dels nostres entrenadors, a part d’ésser monitor de futbol sala, és també educador social. Amb ell hem gaudit de poder tirar endavant aquest projecte. Animo a tothom a treballar en aquest sentit, ja que és molt gratificant i els joves s'ho mereixen. Ho valoren i gaudeixen moltíssim. 

I pel que fa a projectes esportius a nivell federat, doncs sobretot el femení. Seguim fomentant el futbol sala femení, i el fem créixer motivant les nostres nenes més petites i en general el projecte. Es tracta de continuar endavant amb les mateixes ganes i amb la mateixa il·lusió.

Com aconsegueixen tenir equips en totes les categories de base?

Doncs imagino que tenim equips en totes les categories perquè oferim una opció diferent. Segur que és per la forma de treballar. Corbera és un poble petit i el boca-orella funciona i, qui ens coneix, sap com treballem i busca que allò que nosaltres oferim. Qui prova amb nosaltres, es queda al club. Això és molt important en un poble petit com Corbera.

També vull donar les gràcies molt especialment als nostres patrocinadors, que són una part essencial del club. Vull reconèixer el suport de Transportes Soria, que va permetre la renovació de l’equipament esportiu de tots els nostres jugadores i jugadores. Igualment, agraeixo el seu suport als nostres actuals patrocinadors: Autocorb, Fusteria Pere Pau, Ferreteria Esteve i Bar Avenida II. Sobretot, moltes gràcies per fer-ho possible.

L’equip sènior ha quedat campió del la categoria 2a Nacional, i per tant aconsegueix l’ascens a la màxima categoria de la FCFS. El fet de poder arribar a disputar competicions europees, què suposa per als jugadors?

El nostre primer equip es va formar fa gairebé poc, porta tres anys a la competició, ja que abans no teníem equips sèniors. Ens trobàvem que, quan acabàvem els nostres jugadors a la categoria juvenil, no els hi podíem oferir una sortida esportiva. Per aquesta raó, vam crear l’equip sènior, per donar continuïtat als nostres juvenils, una vegada deixaven per edat aquesta categoria. El sènior format per jugadors del club de tota la vida. De fet, un dels requisits per accedir al nostre equip sènior és haver-se format al club, amb el que són nois que han crescut aquí. El fet d’arribar fins aquí i jugar a la màxima categoria, està essent per a ells una experiència espectacular. Estan encantats, súpermotivats, i això de jugar a nivell europeu és un al·licient molt gran per a un grup de nois que porten molts anys jugant junts. Van a per totes.

Pel que fa a les seleccions catalanes, tant a nivell estatal amb la participació als Campionats de Seleccions Autonòmiques, com a nivell internacional amb la participació de Catalunya en Europeus i Mundials, quina consideració li mereix? Creu que suposa una motivació extra per als jugadors i per als clubs que els formen?

Les seleccions catalanes suposen una motivació extra per als nostres joves, que s'ho prenen amb molta il·lusió i amb moltes ganes. Crec que és una gran sortida, molt treballada. Jo he tingut la sort de tenir jugadors al Mundial sub 13 i va ser una experiència molt bonica. I a nivell organitzatiu va ser fantàstic. El seleccionador va tractar els nens molt bé i aquesta experiència els dona alè per continuar. Crec que el departament de seleccions ha de continuar treballant per què és molt important. És com tot a la vida: quan ens esforcem, ens agrada arribar lluny, i esportivament, és el camí.

La passada temporada, la Selecció absoluta va disputar a Corbera un partit preparatori per al Mundial d’Argentina, amb un gran seguiment. Després de l’experiència viscuda, els agradaria que la Selecció tornés a jugar al seu pavelló?

El partit que va enfrontar la nostra Selecció davant el club colombià Caciques del Quindío va ser una experiència molt agradable. Repetiríem sense pensar-ho dues vegades. Sempre que puguem i tinguem la disponibilitat del nostre pavelló, estem disposats a col·laborar amb la FCFS. Va suposar un moment de trobada molt bonic, vam fer molts amics a Colòmbia. Per a nosaltres, que som un club petit, va suposar un fet important. Agraeixo a la FCFS que pensés en el poble de Corbera i en el nostre club per apropar-nos la nostra Selecció amb un partit internacional. Pel nostre club va ser molt positiu a tots els nivells.

La FCFS està portant a terme la campanya FUTSALFEM. Què li sembla que la FCFS recolzi el futbol sala femení amb campanyes com aquesta? Espera que el seu club pugui aportar jugadores per al proper Mundial Femení 2021?

FUTSALFEM? Sempre. S’han de fer campanyes, valorar-les, recolzar-les, gaudir-les. És molt important fer costat a les noies activament. Jo, sempre que tinc l'oportunitat, acompanyo les meves jugadores on hagin de jugar. Ara mateix, tenim quatre jugadores convocades per als entrenament de la Selecció i estan il·lusionadíssimes. Per elles és un somni formar part de la Selecció, ja que són molt joves. Si arribessin a ser convocades per al Mundial femení de 2021 seria un somni fet realitat.

Després de dos anys a la FCFS, que li ha semblat la gestió de l'actual junta directiva de la FCFS i el servei que s'ofereix als clubs?

El CFS Corbera és un club que porta poc temps a la FCFS, però la rebuda que hem tingut per part de la junta directiva, presidida pel Dani Vives, ha estat allò que anàvem buscant. Buscàvem un bon tracte humà, buscàvem persones i sentir-nos recolzats i en família, i la veritat és que en aquest ho hem trobat i en gaudim. La gestió evidentment pot millorar-se, però també pot ser molt pitjor. Mentre es facin les coses amb transparència, afecte i humanitat, cal valorar-les, ja que els clubs fem una feina voluntària al nostre temps lliure i sabem el que costa i el que és gestionar qualsevol entitat esportiva. 

En general, doncs, s'ha de ficar en una balança i valorar-ho. Després de la meva anterior experiència, valoro molt el tracte humà. El fet de trucar per telèfon i que, quan te l’agafin, trobis una persona al darrere que et respongui i que t’ajudi. Per al nostre club és molt important.

Què en pensa del fet que cada cop trobem més dones al capdavant de projectes esportius? Creu que encara queda feina pendent o que la figura de la dona al món de l’esport ja està consolidada?

La figura de la dóna al món esportiu està cada cop més normalitzada. Encara, però, queda molt per fer, i cal creure en les persones independentment de que siguin homes o dones. Ambdues poden ser igual d’importants i de capacitades per parlar d’esports, en aquest cas de futbol sala. Jo porto sis anys a la junta directiva del meu club. Estic molt contenta. La veritat és que mai m'han fet sentir malament per ser dóna, i si ho ha fet algú, no li dono cap importància. Al principi, suposo que, com tothom, pots trobar-te una miqueta perduda, però és qüestió de ganes i de creure en una mateixa. Crec que encara falta consolidar aquesta realitat i que acabi sent totalment normal i no cridi l'atenció que una dona pugui encapçalar qualsevol club de qualsevol esport. Crec que homes i dones estem totalment capacitats per afrontar aquest món, i a mi particularment m'agrada molt la feina que desenvolupo i n'estic molt satisfeta. Jo, com a dona al capdavant del meu club, valoro molt aquesta experiència.