A la Primera Nacional, el més destacat és l’equilibri de forces a la part alta de la classificació, una situació que s’ha vist incrementada després dels resultats d’aquesta darrera jornada, amb la derrota del Prat Bar La Terraza Casa Alcalá davant el Bigues i Riells (2-3) i l’ensopegada del Montsant a casa davant el Teià (2-5).
Aquests marcadors s’han traduït en la taula classificatòria en què el tercer, el quart i el cinquè estan en el marge de només un punt, amb el Casa Alcalá tercer amb 28 punts, per 27 del Montsant i del Bigues i Riells. Més amunt figuren el Betània Patmos, que va superar per 6-1 l’Olímpic Argentona Cartonatges Pans i es manté líder amb 3 punts d’avantatge sobre el Padre Damián, que tampoc no va fallar a la pista de l’Escola Pia Santa Anna Mataró (2-7). En l’altre partit de la jornada, el Ripoll Servycat i l’ACE Sansur van empatar a dos.
Pel que fa a la Segona Nacional, l’Atlètic Arrahona Can Jonqueras segueix una jornada més al capdavant de la classificació, tot i que en aquesta jornada va haver de suar de valent per guanyar per 5-7 a la pista del cuer, el Racing Llavaneres. A només 1 punt del líder figura l’Òrrius, que també va haver de buidar-se per suprar el Tecla (3-4) en el que era el partit de la jornada entre dos equips de la zona alta.
El tercer classificat, tot i que a 8 punts del líder, és el Centelles, que manté la seva bona dinàmica després de gunyar per 1-6 a la Penya Recreativa Sant Feliu.
També cal destacar la golejada (15-4) d’un equip consolidat com és el Sagrerenc davant un rival menys experimentat com és l’Espluga de Francolí. Els altres marcadors de la jornada van ser l’empat (3-3) entre el Sant Feliu de Codines i el Teià, i la victòria del Can Llong en la seva visita al Padre Damián B (3-5).
Podeu consultar els resultats i les classificacions al web de la FCFS.
Ebre Escola Esportiva C.F. 1 – U.E. Campredó 5
Partit intens el que es va viure a Tortosa entre dos equips de la part alta de la classificació. Després d’una primera volta molt irregular, el Campredó sembla que s’ha retrobat amb el joc que el va fer campió la temporada passada, i amb un partit molt seriós en tasques defensives, es va endur una victòria molt important davant l’Ebre Escola, que no va tenir el seu dia de cara a porta. Amb aquesta derrota inesperada per part dels locals, ara es col·loquen en tercera posició de la lliga, mentre que els campredonencs son segons.
F.S. Toscà 2 - FF Motors AFS Deltebre 3
Duel amb una altra sorpresa al marcador, ja que el líder va veure com s’escapaven els tres punts cap a Deltebre davant un FF Motors que va encarar el partit amb una intensitat defensiva molt gran. Això i les intervencions del porter visitant van fer que l’equip tortosí només pogués materialitzar les ocasions en els últims cinc minuts de partit. Per contra, els visitants van poder traduir en gols les seves contres. Malgrat la derrota, el Toscà continua líder a la lliga, mentre que FF Motors no para de escalar posicions i ja és quart.
F.S. Benifallet 5 – Salvem lo Delta 5
Partit amb molts alt i baixos per part dels dos equips, una irregularitat que també es reflecteix a la situació dels dos equips a la classificació. No obstant això, els tortosins de Salvem lo Delta demostren jornada rere jornada la millora en el seu joc i l’aportació anímica del seu públic. Per contra, Benifallet només ha trobat el bon joc en moments esporàdics a llarg de la temporada. En aquest partit, els locals sempre van anar per davant al marcador, arribant a disposar de tres gols de marge a la segona meitat, però la seva relaxació va permetre l’empat per part dels visitants. A la classificació continuen els dos equips en la mateixa posició que estaven.
Inter Rasquera 4 – TM Tortosa 4
Igualat màxima entre dos equips que, amb l’empat, sumen un punt cadascú. Partit molt emocionant en el marcador, ja que TM Tortosa, tot i anar sempre al darrera al marcador, era capaç de contrarestar la diferència en pocs minuts, mentre que Inter Rasquera no va poder acabar de materialitzar els avantatges que tenia. Al final, en uns minuts d’incertesa per les ocasions dels dos equips, ningú no va poder endur-se la victòria, amb la qual cosa els locals es mantenen en desena posició i els tortosins són sisens.
C.F.S. Roquetes 4 – C.F.S. Dertochip 2
Partit amb dos cares, amb una primera meitat per als locals i la segona per als visitants. Els de Camarles van cometre errors en la sortida de pilota, uns errors que van pagar molt cars, ja que van permetre als locals, que estaven molt ben situats i atents, obtenir un avantatge de 3-0 a la primera meitat. A la segona part, el C.F.S. Dertochip va pressionar més amunt, i amb una falta i una bona acció en una contra, és va situar 3 a 2. Finalment, i quan els visitants tenien l'empat a tocar, els locals van sentenciar amb una jugada molt ben treballada. Amb aquesta victòria, el Roquetes trenca una mala ratxa de resultats i es manté en la setena posició, mentre que Dertochip continua novè.
Amb un passat al futbol onze que va deixar enrere perquè “no em divertia”, es va integrar l’any passat al projecte femení del Club Futbol Sala Corbera, on ha recuperat la il·lusió per l’esport. S’enfronta amb jugadores molt més joves que els seus propis fills, però es veu amb ganes i capacitat de continuar mentre l’entrenador segueixi comptant amb ella.
Mar Valderrama, del Club Futbol Sala Corbera, és la jugadora més veterana de les lligues de la Federació Catalana de Futbol Sala. No direm l’edat, però sí que direm que té corda per a estona, almenys fins que el seu entrenador segueix comptant amb ella i “em vagi convocant”, com ella mateixa diu amb una rialla.
Repassant la trajectòria personal i esportiva de la Mar, es podria dir que és un cas de vocació tardana. La nostra protagonista va començar al futbol onze fa 16 anys. Aleshores ja era mare de dos fills, i va continuar jugant durant 8 anys, fins que, com ella mateixa admet, “vaig deixar de divertir-me”.
Aquella retirada va deixar pas a uns altres 8 anys d’inactivitat futbolística, una etapa en què la Mar va focalitzar la seva vida en els seus fills i en la seva feina de monitora de menjador infantil, posant-hi, això sí, la mateixa passió que quan es vesteix de curt.
Va ser al setembre de l’any passat quan es va assabentar del projecte de futbol sala femení que s’havia posat en marxa al CFS Corbera, amb un equip que fusionava joventut i experiència, amb gent de totes les edats, però que sobretot es basava en la il·lusió i en les ganes de passar-ho bé. Li van proposar afegir-s’hi, i va pensar: “Per què no?”.
I dit i fet: gairebé “de rebot”, com ella mateixa explica, va aterrar al futbol sala, un esport en el qual mai no s’havia plantejar jugar, però la seva empenta, les seves ganes, el fet de ser una dona activa i amb inquietuds, la proposta il·lusionant del CFS Corbera i el fet que estava en una etapa de la seva vida més tranquil·la, la van empènyer a donar el pas.
Ara que va camí de completar la seva primera temporada en actiu al futbol sala, reconeix que es tracta d’un esport completament diferent al futbol onze. “Ha estat com començar de zero”, assenyala, perquè “tot i que en tenia una mica d’idea, el que sabia arran d’haver jugat a futbol onze em serveix de poc”, diu. Això no és un impediment a l’hora de gaudir al màxim d’aquesta experiència nova, tot el contrari, com tampoc ho és el fet d’haver de competir amb rivals molt més joves, la majoria més petites que els seus propis fills, el Marc (28 anys) i l'Oliver (20), per cert, tots dos vinculats també amb el món del futbol.
En qualsevol cas, tot l’esperona i és converteix en un al·licient per mirar de superar-se (“em motiva més”, diu ella), i desperta encara més la seva passió per l’esport i fins i tot el seu instint competitiu. Això queda ben clar quan comenta, mig en broma, que “tenint en compte com sóc, m’hauria agradat més que em fessin un reportatge per ser la jugadora més golejadora, i no la de més edat”. En qualsevol cas, es mostra agraïda perquè es reconegui l’esforç “doble” que significa per als esportistes més veterans el fet de seguir al peu del canó.
Reconeixements al marge, la Mar Valderrama valora molt positivament tot allò que està vivint fins al moment a la Lliga Femenina de futbol sala, un campionat “força competitiu”, amb un bon funcionament a nivell d’organització i d’arbitratges, i amb un recolzament i una aposta pel futsal femení que és d’agrair. Una aposta que espera comptar per molts anys més amb la Mar Valderrama, de manera que només ens queda desitjar que el míster la continuï convocant.