• El president Dani Vives entén que es posa fi a una “injustícia i una cacicada que ens ha impedit créixer amb normalitat”

• La resolució del TCE diu que cap normativa pot impedir un jugador o un equip participar en competicions de federacions diferents

La Federació Catalana de Futbol Sala (FCFS) ha expressat, per boca del seu president, Dani Vives, la seva satisfacció davant una resolució del Tribunal Català de l’Esport segons la qual un jugador o un equip tenen llibertat absoluta per participar en competicions de federacions diferents, amb la qual cosa es posa fi a una situació d’abús de poder que exercia la Federació Catalana de Futbol mitjançant una normativa que, amb aquest decisió, s’ha demostrat completament infundada i sense base jurídica, i que havia donat peu al que Vives considera “una cacicada” que “ens ha impedit durant anys el nostre normal creixement”.

Aquesta problemàtica sorgeix fa anys arran de la decisió, per part de la FCF, d’incloure en els seus estatuts una normativa segons la qual s’impedia als clubs i als jugadors tenir fitxa i, per tant, participar en competicions de les dos federacions, sota amenaça d'una sanció econòmica que podia arribar fins als 1.800 euros. Aquesta norma provocava que, segons denuncia Dani Vives, “molts clubs i jugadors desestimessin la possibilitat de jugar a la FCFS, i això suposava un fre molt important per al creixement de la nostra federació” i “atemptava molt seriosament contra la llibertat dels esportistes i dels clubs”. Fins i tot hi havia la prohibició, recorda Vives, de que “clubs de la FCF juguessin amistosos contra la Selecció Catalana de futbol sala”, que pertany a la FCFS.

Aquesta situació es va començar a capgirar aquesta temporada arran d’un partit entre l’Arrahona de Sabadell i el Vacarisses: l’Arrahona va guanyar, però el Vacarisses, emparant-se en aquesta normativa de la FCF, va impugnar el partit en haver-hi un jugador de l’Arrahona que també tenia fitxa amb la FCFS. El Comitè de Competició de la FCF va atendre la seva demanda i, a més de donar-li el partit per perdut a l’Arrahona, va sancionar aquest equip amb 1.800 euros. L’Arrahona va recórrer aleshores davant d’Apelació, però es va desestimar el seu recurs.

Davant d’això, i assessorat per la FCFS i entenent que no hi havia base jurídica per a la sanció, va presentar un nou recurs davant una instància superior, el Tribunal Català de l’Esport, que ara ha atès la seva demanda en tots els termes, fallant contra la resolució del Comitè d’Apel·lació de la FCF, anul·lant-la i deixant-la sense efecte, i anul·lant així també la sanció del Comitè de Competició de la FCF. 

La resolució del TCE entén que una normativa, en aquest cas de la FCF, no pot “restringir la lliure pràctica esportiva dels seus associats més enllà del llindar que li correspon”, motiu pel qual està “sobrepassant les competències de la FCF”. La sentència també diu que “no és admissible en dret una extensió d’aquesta potestat jurisdiccional superant els límits conceptuals de la Llei de l’esport, que portaria a situacions contràries al sentit comú”. A més, considera que “les normes definidores d’infraccions i sancions no són susceptibles d’aplicació analògica, fet que suposa la no aplicació extensiva dels principis extrets d’una norma a un cas que no preveu, encara que presenti una aparença jurídica amb un altre o altres que la norma regula, que no pot convertir-se en una eina coercitiva i limitadora de la pràctica esportiva en general”.

Per tot plegat, Dani Vives considera que “per fi s'ha acabat amb una cacicada històrica de la FCF”, perquè “el TCE ha fallat que un jugador pot tenir fitxa amb dos federacions diferents”. Al parer de Vives, es tracta “d’una gran notícia per a la nostra federació”, en primer lloc, perquè “fa justícia”, en segon terme, perquè “acaba amb una situació d’abús de poder segons la qual, sota amenaça de sanció, es limitava la llibertat dels jugadors i del clubs de futbol sala”, i tercer, perquè “facilitarà l'arribada de nous jugadors i clubs a la nostra federació, permetent així el normal creixement de la FCFS, amb la consegüent pujada de nivell de la Selecció Catalana, que es pot veure beneficiada per l’arribada de jugadors que fins ara no competien amb nosaltres per por a ser sancionats”.

-----

A continuació podeu consultar l’extracte de la resolució del TCE sobre aquest tema:  

“L’article 89 de la Llei de l’esport estableix que “[…] L’exercici de la potestat jurisdiccional esportiva en l’àmbit disciplinari correspon: […] al desenvolupament del joc, la prova o la competició, amb subjecció a les regles establertes per les disposicions de cada modalitat esportiva o per les específiques aprovades per a la competició de què es tracti […]” i “[…] a totes les persones que integren l’estructura orgànica federativa, als clubs esportius i llurs directius, esportistes, tècnics, jutges o àrbitres i, en general, pel que fa a totes les persones i entitats que estan federades i desenvolupen l’activitat esportiva en l’àmbit d’actuació de la federació catalana corresponent […]”. No és admissible en dret una extensió d’aquesta potestat jurisdiccional superant els límits conceptuals de la Llei de l’esport, que portaria a situacions contràries al sentit comú. Com exemples: els col·legiats d’un col·legi professional que organitza una competició social de futbol sala, no podrien aconseguir llicència de la FCF o de la FCFS; de la mateixa manera, els titulars de llicències de futbol sala dins de l’esport escolar (sota la convocatòria i regulació de la pròpia Generalitat de Catalunya amb la UCEC) tampoc podrien ser titulars de llicències federatives de les FCF o FCFS.

Per tant, entenent que cada federació regula una modalitat esportiva diferent, no pot considerar-se que la participació de l’esportista en una altra modalitat esportiva, comporti per se considerar que resta incurs dins de l’article 387.4.g) del Reglament de la FCF, el que portaria a situacions com les abans ja descrites amb unes funcions jurisdiccionals de la FCF que superarien les enunciades competències d’autoregulació. Aquest precepte cal interpretar-lo com anunciador de comportaments dins de federacions de la seva mateixa modalitat esportiva, no de terceres com aquí s’ha indicat.

[…]

I és en aquest punt on d’acceptar la sanció imposada estaríem desvirtuant el sentit de la norma, ja que de sancionar el fet que aquell jugador disposi d’una llicència denominada de futbol sala però en mans i sota fiscalització d’una altra federació esportiva com és la Federació Catalana de Futbol Sala, generant-se una aplicació in peius de la norma sancionadora (STC 182/1990, de 15 de novembre), sobrepassant les competències de la FCF en restringir la lliure pràctica esportiva dels seus associats més enllà del llindar que li correspon.

Les normes definidores d’infraccions i sancions no són susceptibles d’aplicació analògica, fet que suposa la no aplicació extensiva dels principis extrets d’una norma a un cas que no preveu, encara que presenti una aparença jurídica amb un altre o altres que la norma regula, que no pot convertir-se en una eina coercitiva i limitadora de la pràctica esportiva en general.

III: DECISIÓ

VISTOS els preceptes reglamentaris esmentats en la present resolució i els demés de general aplicació, el TRIBUNAL CATALÀ DE L’ESPORT HA RESOLT

Estimar el recurs interposat pel FSC GRUPS ARRAHONA, contra Resolució del Comitè d’Apel·lació de la FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL del 02.06.22, la qual s’anul·la i es deixa sense efecte, anul·lant així també l’acord sancionador del Comitè de Competició de la FCF”.