Federació INSTITUCIONAL ÒRGANS DE GOVERN Clubs Competicions Temporada 2024-2025 Temporada 2023-2024 Temporada 2022-2023 Temporada 2021-2022 Temporada 2020-2021 Temporada 2019-2020 Temporada 2018-2019 Cercador Notícies Documents Sancions Temporada 2024-2025 Temporada 2023-2024 Temporada 2022-2023 Temporada 2021-2022 Temporada 2020-2021 Temporada 2019-2020 Temporada 2018-2019 Galeria Contacte
Federació INSTITUCIONAL ÒRGANS DE GOVERN Clubs Competicions Temporada 2024-2025 Temporada 2023-2024 Temporada 2022-2023 Temporada 2021-2022 Temporada 2020-2021 Temporada 2019-2020 Temporada 2018-2019 Cercador Notícies Documents Sancions Temporada 2024-2025 Temporada 2023-2024 Temporada 2022-2023 Temporada 2021-2022 Temporada 2020-2021 Temporada 2019-2020 Temporada 2018-2019 Galeria Contacte
Notícies
29/07/2022 SATISFACCIÓ A LA FCFS PER UNA RESOLUCIÓ DEL TRIBUNAL CATALÀ DE L’ESPORT QUE ACABA AMB ANYS D’ABÚS DE PODER DE LA FCF

El president Dani Vives entén que es posa fi a una “injustícia i una cacicada que ens ha impedit créixer amb normalitat”

La resolució del TCE diu que cap normativa pot impedir un jugador o un equip participar en competicions de federacions diferents


La Federació Catalana de Futbol Sala (FCFS) ha expressat, per boca del seu president, Dani Vives, la seva satisfacció davant una resolució del Tribunal Català de l’Esport segons la qual un jugador o un equip tenen llibertat absoluta per participar en competicions de federacions diferents, amb la qual cosa es posa fi a una situació d’abús de poder que exercia la Federació Catalana de Futbol mitjançant una normativa que, amb aquest decisió, s’ha demostrat completament infundada i sense base jurídica, i que havia donat peu al que Vives considera “una cacicada” que “ens ha impedit durant anys el nostre normal creixement”.

Aquesta problemàtica sorgeix fa anys arran de la decisió, per part de la FCF, d’incloure en els seus estatuts una normativa segons la qual s’impedia als clubs i als jugadors tenir fitxa i, per tant, participar en competicions de les dos federacions, sota amenaça d'una sanció econòmica que podia arribar fins als 1.800 euros. Aquesta norma provocava que, segons denuncia Dani Vives, “molts clubs i jugadors desestimessin la possibilitat de jugar a la FCFS, i això suposava un fre molt important per al creixement de la nostra federació” i “atemptava molt seriosament contra la llibertat dels esportistes i dels clubs”. Fins i tot hi havia la prohibició, recorda Vives, de que “clubs de la FCF juguessin amistosos contra la Selecció Catalana de futbol sala”, que pertany a la FCFS.

Aquesta situació es va començar a capgirar aquesta temporada arran d’un partit entre l’Arrahona de Sabadell i el Vacarisses: l’Arrahona va guanyar, però el Vacarisses, emparant-se en aquesta normativa de la FCF, va impugnar el partit en haver-hi un jugador de l’Arrahona que també tenia fitxa amb la FCFS. El Comitè de Competició de la FCF va atendre la seva demanda i, a més de donar-li el partit per perdut a l’Arrahona, va sancionar aquest equip amb 1.800 euros. L’Arrahona va recórrer aleshores davant d’Apelació, però es va desestimar el seu recurs.

Davant d’això, i assessorat per la FCFS i entenent que no hi havia base jurídica per a la sanció, va presentar un nou recurs davant una instància superior, el Tribunal Català de l’Esport, que ara ha atès la seva demanda en tots els termes, fallant contra la resolució del Comitè d’Apel·lació de la FCF, anul·lant-la i deixant-la sense efecte, i anul·lant així també la sanció del Comitè de Competició de la FCF. 

La resolució del TCE entén que una normativa, en aquest cas de la FCF, no pot “restringir la lliure pràctica esportiva dels seus associats més enllà del llindar que li correspon”, motiu pel qual està “sobrepassant les competències de la FCF”. La sentència també diu que “no és admissible en dret una extensió d’aquesta potestat jurisdiccional superant els límits conceptuals de la Llei de l’esport, que portaria a situacions contràries al sentit comú”. A més, considera que “les normes definidores d’infraccions i sancions no són susceptibles d’aplicació analògica, fet que suposa la no aplicació extensiva dels principis extrets d’una norma a un cas que no preveu, encara que presenti una aparença jurídica amb un altre o altres que la norma regula, que no pot convertir-se en una eina coercitiva i limitadora de la pràctica esportiva en general”.

Per tot plegat, Dani Vives considera que “per fi s'ha acabat amb una cacicada històrica de la FCF”, perquè “el TCE ha fallat que un jugador pot tenir fitxa amb dos federacions diferents”. Al parer de Vives, es tracta “d’una gran notícia per a la nostra federació”, en primer lloc, perquè “fa justícia”, en segon terme, perquè “acaba amb una situació d’abús de poder segons la qual, sota amenaça de sanció, es limitava la llibertat dels jugadors i del clubs de futbol sala”, i tercer, perquè “facilitarà l'arribada de nous jugadors i clubs a la nostra federació, permetent així el normal creixement de la FCFS, amb la consegüent pujada de nivell de la Selecció Catalana, que es pot veure beneficiada per l’arribada de jugadors que fins ara no competien amb nosaltres per por a ser sancionats”.

-----

A continuació podeu consultar l’extracte de la resolució del TCE sobre aquest tema:  

“L’article 89 de la Llei de l’esport estableix que “[…] L’exercici de la potestat jurisdiccional esportiva en l’àmbit disciplinari correspon: […] al desenvolupament del joc, la prova o la competició, amb subjecció a les regles establertes per les disposicions de cada modalitat esportiva o per les específiques aprovades per a la competició de què es tracti […]” i “[…] a totes les persones que integren l’estructura orgànica federativa, als clubs esportius i llurs directius, esportistes, tècnics, jutges o àrbitres i, en general, pel que fa a totes les persones i entitats que estan federades i desenvolupen l’activitat esportiva en l’àmbit d’actuació de la federació catalana corresponent […]”. No és admissible en dret una extensió d’aquesta potestat jurisdiccional superant els límits conceptuals de la Llei de l’esport, que portaria a situacions contràries al sentit comú. Com exemples: els col·legiats d’un col·legi professional que organitza una competició social de futbol sala, no podrien aconseguir llicència de la FCF o de la FCFS; de la mateixa manera, els titulars de llicències de futbol sala dins de l’esport escolar (sota la convocatòria i regulació de la pròpia Generalitat de Catalunya amb la UCEC) tampoc podrien ser titulars de llicències federatives de les FCF o FCFS.

Per tant, entenent que cada federació regula una modalitat esportiva diferent, no pot considerar-se que la participació de l’esportista en una altra modalitat esportiva, comporti per se considerar que resta incurs dins de l’article 387.4.g) del Reglament de la FCF, el que portaria a situacions com les abans ja descrites amb unes funcions jurisdiccionals de la FCF que superarien les enunciades competències d’autoregulació. Aquest precepte cal interpretar-lo com anunciador de comportaments dins de federacions de la seva mateixa modalitat esportiva, no de terceres com aquí s’ha indicat.

[…]

I és en aquest punt on d’acceptar la sanció imposada estaríem desvirtuant el sentit de la norma, ja que de sancionar el fet que aquell jugador disposi d’una llicència denominada de futbol sala però en mans i sota fiscalització d’una altra federació esportiva com és la Federació Catalana de Futbol Sala, generant-se una aplicació in peius de la norma sancionadora (STC 182/1990, de 15 de novembre), sobrepassant les competències de la FCF en restringir la lliure pràctica esportiva dels seus associats més enllà del llindar que li correspon.

Les normes definidores d’infraccions i sancions no són susceptibles d’aplicació analògica, fet que suposa la no aplicació extensiva dels principis extrets d’una norma a un cas que no preveu, encara que presenti una aparença jurídica amb un altre o altres que la norma regula, que no pot convertir-se en una eina coercitiva i limitadora de la pràctica esportiva en general.

III: DECISIÓ

VISTOS els preceptes reglamentaris esmentats en la present resolució i els demés de general aplicació, el TRIBUNAL CATALÀ DE L’ESPORT HA RESOLT

Estimar el recurs interposat pel FSC GRUPS ARRAHONA, contra Resolució del Comitè d’Apel·lació de la FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL del 02.06.22, la qual s’anul·la i es deixa sense efecte, anul·lant així també l’acord sancionador del Comitè de Competició de la FCF”.


25/07/2022 TORREFARRERA ACULL UNA NOVA SESSIÓ DE TREBALL DE LA SELECCIÓ CATALANA FEMENINA DE CARA AL MUNDIAL

La Selecció Catalana femenina absoluta va celebrar el dissabte passat una nova sessió preparatòria de cara a preparar la seva gran cita d’enguany, el Campionat del Món de futbol sala de la categoria, que se celebrarà a finals d’octubre a Colòmbia.

En aquesta ocasió, la jornada de treball va tenir lloc a Torrefarrera (Segrià) i va incloure un entrenament físic (de 10.00 a 12.00 h), recuperació a la piscina (12.00-14.00), dinar i descans (14.00-16.00), una sessió de vídeo (16.00-17.00) i un entrenament tècnic-tàctic (17.00-19.00).

Des de la Federació Catalana de Futbol Sala es vol agrair públicament a l’Ajuntament de Torrefarrera la cessió de les instal·lacions i totes les facilitats que van rebre a l’hora de celebrar una jornada d’entrenaments i de convivència en la qual hi van prendre part 18 jugadores que van treballar sota les ordres del seleccionador David Viñes i de les quals sortirà la llista definitiva de 12 jugadores que viatjarà al Mundial.  

Podeu veure més fotos en aquest ENLLAÇ.


21/07/2022 LA FCFS VA COL·LABORAR AMB EL TORNEIG DE FUTSAL LA GARROTXA

La Federació Catalana de Futbol Sala va participar com a col·laborador, el passat 13 de juliol, a la presentació del Torneig de Futsal la Garrotxa.

El suport de la FCFS a la iniciativa es va articular mitjançant Cristina Naranjo, coordinadora de serveis administratius a la Federació Catalana de Futbol Sala, i Ammar Mohadr, seleccionador català en diferents categories juvenils.

A continuació podeu conèixer els detalls d’aquest projecte:

TORNEIG FUTSAL GARROTXA

INTRODUCCIÓ: Qui som i què fem?

El Servei de les Dinamitzadores Cíviques

El Consorci d’Acció Social de la Garrotxa (CASG), ha promogut la continuïtat de la figura del dinamitzador cívic, per continuar treballant en la integració i emancipació de joves migrats sense referents familiars al territori.

La figura de les dinamitzadores cíviques per a l’emancipació juvenil té com objectiu: “promoure l’acollida i la inclusió de joves residents a la comarca de la Garrotxa que han fet un procés migratori sols i que es troben en situació de risc d’exclusió social”. Dintre d’aquest objectiu, també es treballa per fomentar una societat més inclusiva, donant a conèixer quina és la situació real dels joves per facilitar que aquests siguin actius socials de la nostra comunitat, afavorint la seva participació en espais formatius, laborals, socials, culturals, lúdics i de lleure.

Les accions i els projectes que l’equip de dinamitzadores promouen, tenen una vessant comunitària, i per això es important i imprescindible realitzar un treball en xarxa amb el màxim d’entitats, professionals, recursos i serveis territorials. També és important conèixer els joves, tenir una mirada realista de quina és la seva situació, per això, entre moltes d’altres entitats, les dinamitzadores treballen en una constant col·laboració amb l’equip de joves del l’Àrea de Promoció del CASG, Joventut del Consell Comarcal i Ajuntament d’Olot, Càritas Girona, Suara Cooperativa i CEPAIM, aquestes últimes per ser-hi les entitats socials que gestionen els serveis i recursos dirigits i adreçats a joves migrats sols.

“Dinamitzar i enxarxar els recursos i serveis territorials, realitzar projectes i accions que afavoreixin la integració i el benestar emocional dels joves migrats sense referents familiars al territori i fomentar una societat més inclusiva, més cohesionada i plural.”

Fonamentació i context.

L’arribada massiva de joves migrats sols a Catalunya no és un fenomen nou que ha tingut lloc en els darrers 4 anys, és una circumstància que es remunta, almenys, a principis del segle XXI amb les grans onades migratòries cap a Europa. La situació política, econòmica, política i social d’alguns països, fa que molts joves troben raons suficients per emprendre un viatge a països de destí “desenvolupats” d’Europa en els quals podem ser acollits i trobar “oportunitats de futur".

A la Garrotxa hi som presents els següents recursos que van adreçats a l’atenció i acollida de més dels 130 joves migrats sols, tutelats i extutelats per l’Administració de la Generalitat de Catalunya, que viuen a territori:

Centre Residencial d’Acció Educativa Fluvià. CRAE Olot

Centre d’emergències MAS COLL DE DALT al municipi de Sant Feliu de Pallerols.

Centre de 1a acollida i atenció integral MAS TEIXIDOR al municipi de Maià de Montcal.

Pis assistit per a jovent de 16 a 18 anys, amb una capacitat de 8 places.

Pis assistit per a jovent de 18 a 21 anys, amb una capacitat de 6 places.

PIL. Pis per a joves majors de 18 anys vinculats Programes d'Inserció Laboral (PIL).

Recursos habitacionals amb places d’urgència i residència temporal per a joves en risc de sensellarisme i exclusió social, gestionats pel Consorci d’Acció Social de la Garrotxa.

Perfils de joves. ELS PARTICIPANTS

A més a més dels joves migrats sols tutelats i extutelats per la administració, la tipologia de joves atesos des de el servei de joves del CASG és complexa: alguns dels son joves migrats que arriben a la majoria d’edat i es troben de cop en una situació de vulnerabilitat i fora del sistema de protecció del menor; d’altres han arribat a territori amb 18 anys o més i, la seva situació de irregularitat els aboca directament a una situació vulnerable i de risc d’exclusió social, sobre tots per aquells que no tenen cap referent familiar al territori.

Del conjunt d’infants i joves migrats a la Garrotxa la gran majoria provenen del Marroc, la zona del Magreb i l’Àfrica Subsahariana. Les principals raons que els joves declaren que els ha motivat a emprendre un procés migratori, son: la manca d’expectatives i oportunitats en el seu país d’origen i la situació de pobresa. i raons laborals (condicions, atur, etc.) I les seves principals expectatives dels joves un cop son a destí, son: Inserció laboral. Realitzar formació (laboral i ocupacional). Regularització (aconseguir els papers). Formar part de la societat d’acollida. Ser un ciutadà més.

Parlant més a nivell de característiques pròpies d’aquest col·lectiu de joves, podem dir que a grans trets, a nivell formatiu, les dades de joves que no saben ni llegir ni escriure és alarmant. La gran majoria de joves arriben sense els estudis primaris acabats o finalitzats (fins els 12 anys). Però no és una norma general, també ens trobem amb joves concrets que han fet estudis secundaris al seu país d’origen i que volen continuar estudiant.

Els participants del Torneig no son només aquests joves. Els dinamitzadors i tècnics del Consell Esportiu de la Garrotxa ens hem dirigit a tots els clubs de futbol presents a territori per difondre aquesta activitat entre els jugadors i les jugadores de 16 a 21. Igualment hem fet difusió amb professionals de recursos i entitats de joventut, lleure i educació per fer arribar la informació a tots i totes les joves interessats en participar. El resultat ha sigut més que satisfactori, ja que se han consolidat 14 equips que reflecteixen la realitat i riquesa de pluralitat i diversitat a la comarca.

TORNEIG FUTSAL GARROTXA. Fem esport

Organització

El propòsit de portar a terme activitats al carrer i a diferents espais públics, no és només perquè siguin més visibles sinó també perquè conviden als veïns i veïnes a apropar-se, a conèixer millor als joves i a gaudir junts de unes bones jornades de convivència i esport.

El Torneig de Futsal Garrotxa, es celebra a les instal·lacions esportives exteriors del Institut Garrotxa, gràcies a la bona voluntat i disposició del director del centre educatiu Jordi Antiga, el suport de l’ajuntament d’Olot i l’aprovació del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

La competició ha sigut planificada pels tècnics del Consell Esportiu de la Garrotxa i de SOMARA, associació sense ànim de lucre que dona suport a infants i joves a través de projectes socials i esportius.

Del dia 13 de juliol fins al 26 de juliol, els 14 equips, dividits en dos grups de 7, juguen en horari de 18:00h a 21:00h, partits successius de 30’ no eliminatoris, arbitrats per professionals federats que a més a més tenen el perfil de tutor de joc.

Com tots plegats volen contribuir a formar persones que puguin enfortir la societat amb valors i habilitats com la solidaritat o el compromís, també dins del calendari s’han inclòs dues “jornades tècniques” liderades per entitats esportives de rellevància i llarga trajectòria.

Les jornades que s’estructuren en una part de xerrada i debat en relació als valors i una altra part tècnica i d’entrenament físic:

Federació Catalana de Futbol Sala.

Girona Club Futbol Sala. Girona EFS (Escola Futbol Sala).

A l’última jornada del torneig, dimarts dia 26 de juliol, és celebrarà una final especial i a més a més tots i totes els jugadors i jugadores del torneig participaran activament en rondes de partits curts que permetran que tothom jugui i participi.

Per últim gaudirem d’una festa al pàrquing ubicat al costat de l’Institut Garrotxa i darem per finalitzada aquesta activitat, acompanyats d’un bon berenar-sopar i al ritme de la música seleccionada i triada pels mateixos joves i dinamitzat per en Monsef Takkal.

Objectius

El projecte TORNEIG FUTSAL GARROTXA, pivota sobre dos eixos principals:

Favorejar la pràctica esportiva a l'estiu entre la diversitat, riquesa i pluralitat de joves presentes a la comarca per enfortir les relaciones i la comunicació entre els mateixos.

Afavorir que entitats esportives, de lleure i socials donen un pas endavant i entre tots milloren i potencien les bones relaciones i la bona convivència.

Altres objectius que es treballen de manera transversal:

Reconèixer la participació, el compromís i l’esforç dels joves.

Promoure el català com llengua vincular

Promoure els valors esportius i fer-los extensibles en el dia a dia del jovent.

COLABORADORS

Des d’un inici els dinamitzadors han treballat en equip amb un seguit de professionals i entitats que han donat suport al torneig de futbol sala i que a la mateixa vegada han facilitat donar a conèixer i difondre aquest projecte esportiu i social. Entre altres s’anomena a:

Consell Esportiu de la Garrotxa. Òscar Cabana i Farjas, director tècnic del Consell Comarcal, fundador de Bassegoda Grup i continuador d'Edicions El Bassegoda i presentador d'esdeveniments.

Somara, associació sense ànim de lucre. Lluc Sau Roca, psicòleg, coach esportiu, i a més entrenador i coordinador de Futbol Base.

La Federació Catalana de Futbol Sala (FCFS), entitat privada d’interès públic i social, dedicada a la promoció, la gestió i la coordinació de la pràctica de l’esport del futbol sala dins l’àmbit de Catalunya.

Cristina Naranjo. Coordinadora de serveis administratius a la Federació Catalana de Futbol Sala.

Ammar Mohadr. Seleccionador de Catalunya Futbol Sala a diferents categories juvenils.

Girona Club Futbol Sala. Girona EFS (Escola Futbol Sala). Jordi Castejón Añorga, director deportiu de Girona Escola Futbol Sala i auxiliar d’educació en Fundació Diagrama.

Ajuntament d’Olot:

Àrea de Educació i Cultura

Àrea d’Esports.

Àrea de Comunicació de l’Ajuntament d’Olot. Anna Diago.

Consell Comarcal de la Garrotxa:

Àrea d'Atenció a la ciutadania, Comunicació i Relacions Institucionals. Sònia Santiago Bautista.

Suara Serveis SCCL. Entitat gestora de recursos i serveis per a infants i joves migrats a la Garrotxa.

Fundació CEPAIM. Entitat gestora de recursos i serveis per a infants i joves migrats a la Garrotxa.

Consorci d’Acció Social de la Garrotxa:

Serveis d’atenció i promoció de joves de 18 a 25 anys del CASG.

Serveis d’atenció i acompanyament a infants i joves tutelats i extutelats del CASG.

Destacar que el dia 13 de juliol, jornada de presentació, van contar amb la participació d’un gran referent, el Mahamadou Dambelleh. jove olotí de 16 anys, nedador del Club Natació Castellfollit que té un objectiu molt clar: “...arribar algun dia als Jocs Paralímpics..”