La Federació Catalana de Futbol Sala és una de les poques institucions esportives que està reconeguda oficialment en el panorama internacional i, com a conseqüència, és de les poques, també, que té el privilegi de poder representar Catalunya en una competició oficial.

És per això que la participació de la Selecció Catalana al Campionat del Món de Misiones (Argentina) va més enllà del que suposa disputar un torneig de primer nivell en categoria absoluta.

Competir bé a la pista, donar una gran imatge fora d’ella i establir ponts de col·laboració amb les administracions locals –en aquest cas argentines– per col·laborar en la internacionalització de l’esport català arreu del planeta. Aquest són alguns dels objectius que tenen com a prioritaris a la FCFS i, en especial, el seu president, Dani Vives.

Per aquest motiu, la delegació de Catalunya, tal i com ja va fer el passat mes de novembre al Mundial Sub 20 de Colòmbia, aprofita el torneig per fer visites, reunir-se amb representants de diferents institucions i per estendre ponts de col·laboració promocionant sempre la ‘marca Catalunya’ i els seus valors, tant els esportius com els socials i els culturals.

Per posar dos exemples, en aquest Mundial absolut Dani Vives ha compartit una estona amb la màxima autoritat de la regió de Misiones, el governador Hugo Passalacqua, al qual va lliurar un detall institucional en nom del Govern de la Generalitat a través de la Secretaria General de l’Esport, i va poder oferir-li algunes pinzellades de la raó de ser del futsal en particular i de l’esport català en general.

D’altra banda, Vives, acompanyat del secretari general de la FCFS, José Luis Torres, del membre de la junta Antonio Artés, dels components del cos tècnic i dels jugadors, van visitar també l’Ajuntament de la ciutat d’Oberá –seu dels partits de la primera fase de Catalunya–, on van ser rebuts per l’intendente (alcalde) Carlos Fernández, al qual també li van lliurar un obsequi.

Vives i Fernández es van comprometre a buscar fórmules de col·laboració de cara al futur i, especialment, a fer d’ambaixadors d’Oberá a Catalunya i a l’inrevés. De fet, la de Misiones és una zona en plena expansió turística, en clar creixement i que ja té acords de col·laboració, com per exemple amb el País Basc. Fernández va agrair als representants de la FCFS la seva visita i va demanar Vives que l’ajudés també a poder iniciar línies de col·laboració amb Catalunya en aquest sentit, alhora que es posava a disposició de Catalunya per tal d’ajudar-la també a promocionar-se en una zona que es troba entre Paraguai i Brasil, amb les cataractes d’Iguazú com a lloc de referència mundial.

Vives admet que “és un orgull poder ser representants de l’esport català” i recalca que l’objectiu és “contribuir a projectar una imatge internacional de Catalunya que suposi un respecte per part de les altres seleccions, una imatge de nació seriosa. Tot això, sent fidels als principis fundacionals de l’Associació Mundial de Futsal, com a futbol sala independent”.

“Des de la FCFS, tot i les dificultats i els recursos limitats, estem treballant cada dia amb molta il·lusió i rigor. Anem creixent poc a poc des de la base fins a les categories absolutes, i també en equips femenins, i cada cop som més reconeguts i una mica més valorats. Fora ja ho som, ara el repte és treballar per ser-ho cada com més també a casa nostra”, assenyala Vives.

Al marge de tota la tasca i visites institucionals, el referent català és present en tot el Mundial. S’escolta ‘Els Segadors’ abans de cada partit de la Selecció, i la senyera es pot veure en tota la gràfica corporativa del torneig, en totes les seus dels partits i per les ciutats on es juga la competició. “La veritat és que fa molt de goig i ens emociona veure la imatge de Catalunya per tot arreu, així com el fet que l’equiparin a la resta de països presents al torneig. Poder sentir ‘Els Segadors’ en un pavelló i veure la gent de peu, respectant i aplaudint el nostre himne, és un fet molt especial i que ens posa la pell de gallina”, admet Vives.

Els mitjans de comunicació de tot el món desplaçats a aquesta zona del nord d’Argentina per tal de cobrir el Mundial són també un gran altaveu de l’esport català, de la raó de ser de la Selecció i també de la situació política que es viu a Catalunya. En totes les entrevistes, ja siguin a la directiva, als entrenadors o als jugadors, la meitat de les preguntes sempre van en aquest sentit.

En definitiva, la Selecció Catalana de futbol sala no només està brillant i fent història a la pista, sinó que també intenta fer brillar fora d’ella el país que, amb orgull, té el privilegi de representar.

Catalunya ha tancat avui la seva participació en el Mundial de Misiones 2019 i ho ha fet amb una doble sensació, una mena de barreja de tristor i també molt d’orgull. Tristor, lleu i momentània, per les dues derrotes amb les quals ha acabat el torneig: la de quarts de final davant Sud-àfrica, que la va deixar fora de les somniades semifinals, i la d’avui, més previsible potser, davant Colòmbia en el partit pel cinquè i sisè lloc.

Però aquest grup de jugadors, el cos tècnic i la resta d’expedició també marxarà de Misiones amb l’immens orgull d’haver representat Catalunya en una competició oficial de primer nivell, per haver completat una primera fase immaculada amb ple victòries i golejades davant França,  Estats Units i Nepal; i per tornar cap a casa amb el títol de sisena selecció del planeta, la millor classificació de tota la seva història, ja que fins ara havia estat tretzena (2007) i setena (2011).

Pel que fa al partit d’aquest vespre jugat a Iguazú, poc a dir. Colòmbia, vencedora dels dos últims mundials, ha estat molt superior. Els colombians, que eren favorits al títol però van perdre a la pròrroga amb Brasil en els quarts de final, avui han controlat el partit per complet amb una tècnica exquisida, una excel·lent circulació de pilota i una precisió i una seguretat insòlites en la passada i el remat final.

Al descans, Catalunya ja perdia per 0-5, amb dos gols i dos assistències del veterà John Jayro Pinilla, una de les llegendes d’aquest esport que, en el que era l’últim partit que disputava com a professional en la selecció cafetera, va fer tot un recital.

Després del descans, els homes que entrena Jordi Rexach van fer un pas endavant i van perdre la por. Van jugar amb més intensitat defensiva i van posar pressió sobre la porteria colombiana, arribant a tenir vàries i bones ocasions de gol. Rodoreda va fer el gol de l’honor català, abans que Colòmbia tornés a treure la vareta màgica per tancar el partit (1-8).

La final la jugarà l’Argentina contra el Brasil, un dels clàssics de l’esport Mundial.

Catalunya: Jaume Bonada, Gabri Fargas, Nacho Vega, Sergi Climent, Òscar Blanco, Roger Aubareda, Ernest Tabueña, Sergio Saavedra, Eric Rodoreda, Josemi Lamora, Àlex Trilla i Dani Casanovas.

Colòmbia: Moreno, Juantofirminio, Murillo, Betacruz, Pinilla, Abril, Estopiñán, Romero, Orejuela, Gómez, Pineda i García.

Gols: 0-1, m. 2 Pinilla; 0-2, m 4 Pinilla; 0-3, m. García; 0-4, m, 12 Orejuela; 0-5, m. 15 Orejuela; 1-5, m. 30 Rodoreda; 1-6, m. 30 Romero; 1-7, m. 33 Pinilla; 1-8, m 39 García.

Àrbitres: Leonardo Illesca (Argentina) i Rachid Oudgou (Marroc). Groga a Vega i Fargas.  

Incidències: Partit pel cinquè i sisè lloc del torneig celebrat al Puerto de Iguazú.

Tres gols en només dos minuts. Tres cops durs en un vist i no vist. 120 segons per oblidar que han pesat com una llosa sobre Catalunya i, malauradament, han marcat clarament el partit de quarts de final en el qual la Selecció s’ha despertat del somni de disputar, per primer primera vegada, les semifinals d’un Mundial. Tret d’aquest forat negre que ha anat del minut 21 al 22, i que ha significat passar de l’1-1 a l’1-4, en la resta del partit Catalunya ho ha intentat davant una Sud-àfrica molt poderosa físicament que ha acabat imposant la seva llei.

El partit amb Sud-àfrica ha estat com s’esperava, tot un duel d’estils: un joc més tècnic buscant la possessió per part de l’equip que entrena Jordi Rexach, i una pressió asfixiant, un joc molt físic i un pèl anàrquic del seu rival.

El sud-africans, especialment en els primers 10 minuts, no han deixat sortir Catalunya gràcies a la seva gran pressió. Per a ells han estat les millors ocasions, però la falta de punteria i les espectaculars parades de Jaume Bonada mantenien el 0-0 en el marcador.

A partir del minut 11, les forces s’han equilibrat. Catalunya ha començat a fer el seu joc, a tocar més la bola i a sortir de pressió amb parets i passades llargues. L’atreviment li ha donat fruits i s’ha avançat en el marcador gràcies a un gran gol de fort xut de Nacho Vega.

A partir de l’1-0, el partit s’ha mantingut igualat, amb atacs i arribades per als dos equips –més clares les del rival–, fins que a falta de dos minuts, Auguston Leonard ha empatat el partit d’un xut creuat. Amb l’1-1 s’arribava al descans i Catalunya tenia totes les opcions intactes.

Després del descans van arribar els tres gols que van posar el partit molt coll amunt per als homes de Jordi Rexach, encara que en tres contraatacs, quasi immediats, hagués pogut marcar, escurçar distàncies i enganxar-se al partit.

Al final, l’estil sud-africà va imperar, va saber portar el partit al pla físic, sense control clar i jugant a la contra. Més desordre que control i fort intercanvi de cops, i de gols, que van deixar el marcador final en 3-7.

La millor classificació en un Mundial

Malgrat la derrota, la Selecció Catalana té una molt bona progressió i ha anant de menys a més en les tres cites mundialistes que ha disputat.

Al 2007, en la seva estrena en un Campionat del Món, Catalunya va finalitzar tretzena, i quatre anys més tard (2011), va ser setena. Vetada al 2015 a Bielorússia, on no va poder participar malgrat estar classificada, ara a Argentina lluitarà –aquest dissabte a Iguazú– pel cinquè i sisè lloc davant la potent Colòmbia, la campiona dels dos últims mundials. Passi el que passi, doncs, aconseguirà el millor resultat de la seva història.

Les semifinals del Mundial les disputaran Argentina-Paraguai i Brasil-Sud-àfrica.

Catalunya: Jaume Bonada, Gabri Fargas , Nacho Vega, Sergi Climent, Òscar Blanco, Roger Aubareda, Ernest Tabueña, Sergio Saavedra, Eric Rodoreda, Josemi Lamora, Àlex Trilla i Dani Casanovas.

Sud-àfrica: Smith, Johannessen, Hill, Maluli, Tshabalala, Mokolel, Vere, Leonard, García, Koert i Taliep.

Gols: 1-0, m. 12 Nacho Vega; 1-1, m. 18 Leonard; 1-2, m. 21 Leonard; 1-3, m. 22 Koert; 1-4, m. 22 Koert; 2-4, m. 32 Josemi Lamora; 2-5, m. 34 Koert; 2-6, m. 38 José García; 3-6, m. 39 Sergio Saavedra (penalty); i 3-7, m. 40 García.

Àrbitres: Javier Petrino (Argentina) i Giusseppe Brunacci (Itàlia).  

Incidències: Partit corresponent als quarts de final celebrat a Montcarlo. Mazarico, tercer porter, ha estat el jugador que ha quedat fora de la convocatòria.