ENTREVISTA A L’ÀRBITRE JOAN RAMON BERNARDO, RESPONSABLE DE FORMACIÓ I CAPACITACIÓ DEL CTA

Us deixem una entrevista amb Joan Ramón Bernardo Mañe, àrbitre amb una llarguíssima trajectòria i actual responsable de Formació i Capacitació del Comitè Tècnic d’Àrbitres de la FCFS.

Què li va fer dedicar-te a l'arbitratge del futbol sala, i expliqui'ns una miqueta la teva trajectòria.

Jo jugava a futbol sala amb la PB Foment Martinenc, i el cert és que era bastant fluixet. Un dia ens va venir a xiular un conegut i li vaig preguntar què havia de fer per ser àrbitre. I vaig decidir deixar la pilota i penjar-me el xiulet. La campanya 1985-86 vaig estar una temporada de jutge de taula, després d’àrbitre de base, una de juvenils i després a 3a Divisió Territorial. El 1991 es va formar la LNFS (Lliga Nacional de Futbol Sala) i en proposar-me de formar-ne part, vaig passar de xiular a 2a Divisió B Territorial a xiular a 1a Nacional B amb parella. La temporada següent ascendeixo a 1a Nacional A. L'any 1995 s'unifiquen la FCF i la LNFS. L'any 1997 vaig a Madrid a fer les proves de repesca per pujar a Divisió de Plata, l’actual 2a Divisió, de 12 parelles n’ascendien tres, i la meva parella, Enrique Sobrans, i jo van quedar els quarts. Des de llavors i fins que, per edat, ja no podia xiular a categoria nacional, vaig estar a la categoria de 1a A Nacional, amb diferents companys. Després vaig estar dos temporades a categoria especial, on em van assignar un jove amb molta projecció per ensenyar-li, aquest va arribar a Divisió de Plata. L'any 2007 deixo la FCF i entro a formar part de la FCFS, en un nou i prometedor projecte. Aquí segueixo amb les mateixes ganes i força que el primer dia, per poder fer una FCFS més gran i més forta.

Quines característiques considera que ha de tenir un àrbitre, o quin perfil creu que ha de tenir un noi o uns noia per projectar-se dins d'aquest món?

Primer de tot, l'àrbitre ha de ser un esportista, ser just, honest i sobre tot li ha d'agradar el món de l'arbitratge. Ha de tenir molt clar que nosaltres a les pistes sempre estem sols, sense ningú que ens recolzi, per això mentalment hem de ser molt forts i tenir la capacitat de resoldre molt ràpidament quina decisió prenen en cada situació del joc.

Pot dir-nos quin va ser el partit que més li va il·lusionar dirigir, o quina va ser la seva millor experiència arbitral?

Hi ha dos partits que em van fer molta il·lusió xiular. Un va ser un partit amistós, no recordo l'any, entre el FC Barcelona i el Sego Saragossa, ambdós de Divisió d'Honor, al Pavelló Nou de Santa Coloma de Gramenet; i l'altre fa ben poc, el partit final de la Lliga Nacional d'aquesta Federació entre el Bigues i Riells i el Padre Damián, amb més de 1.000 persones a les graderies.

De cara al seu futur com a àrbitre, quins objectius o metes té encara en ment?

Després de tants anys xiulant, segueixo gaudint en cadascun dels partits que dirigeixo, ja siguin de base com de la màxima categoria. Per mi, acabar els partits cansat i amb la samarreta suada és el més important. El més gratificant és que el final del partit ambdós equips et saludin, això no té preu. I de cara al futur, em faria molta il·lusió poder xiular un Mundial.

Actualment, dins de l'estructura del CTA, és al càrrec de la important tasca de cap de capacitació, de manera que és el responsable de la formació contínua dels àrbitres, així com és l’encarregat de rebre els nous àrbitres i formar-los tècnicament. Ens podria explicar la seva experiència, així com el seu dia a dia en el si de la FCFS?

És molt enriquidor poder formar tots els nois i noies que volen formar part d'aquesta ‘família’. I, a part de formar-los com a àrbitres, el més important és formar-los com a persones i poder ensenyar-los els valors. Al marge de formar els àrbitres novells, la meva feina és fer la formació continuada durant tota la temporada, tan presencialment com telemàticament, i fer els controls físics dels nostres àrbitres, tot això en coordinació amb el cap de Qualificació, José M. Vieitez, i sota la direcció del responsable del Comitè Tècnic d'Àrbitres, Jordi Jiménez.

Creu que l'actual gestió de la junta directiva de la FCFS és la correcta per al bon futur de l'arbitratge del futbol sala català?

Estem en el bon camí. En els darrers anys, el nivell dels nostres àrbitres ha pujat força. No podem abaixar la guàrdia i hem de seguir apostant -i força- per la formació i el seguiment dels nostres nois i noies.

Com encoratjaria un o una jove de 16 anys perquè s'incorporés a l'arbitratge del nostre esport?

Els hi diria que és una manera diferent de viure l'esport, i us puc assegurar que els bons moments viscuts guanyen -i de llarg- els no tan bons, i que l'arbitratge també ens dona moltes satisfaccions. I els hi recordaria que el futbol sala és un esport en alça, que els àrbitres també som esportistes i que ens hem de mantenir en forma entrenant durant la setmana per arribar en plenes condicions als partits del cap de setmana.