ENTREVISTA A ANNA MEDÀ, PSICÒLOGA DE LA SELECCIÓ CATALANA ABSOLUTA
14/01/2019
“CADA COP HI HA MÉS ACCEPTACIÓ DINS EL MÓN DE L’ESPORT DE LA FIGURA DEL PSICÒLEG COM UN PROFESSIONAL MÉS”
·Anna Medà, psicòloga de la Selecció Catalana, explica la seva feina dins l’equip que dirigeix Jordi Rexach
----------
FITXA TÈCNICA
Nom i cognoms: Anna Medà Almagro
Edat: 29 anys
Formació-estudis: Psicologia
Activitat professional: Especialista en Gestió del Talent i Psicòloga Esportiva
----------
Quina és exactament la seva feina a la selecció?
Des d’un inici hem creat un tàndem complementari amb el Jordi Rexach, l’entrenador. Respectem mútuament els nostres rols però treballem conjuntament per aconseguir que els esportistes assoleixin un estat òptim de rendiment dins d’un equip amb objectius comuns a assolir.
Quan temps fa que hi col·labora?
Vàrem iniciar la col·laboració a inicis de novembre passat.
Com hi va arribar?
Vaig contactar amb el Dani Vives, president de la FCFS, i li vaig traslladar les meves inquietuds i motivacions. Em va obrir les portes a treballar amb la selecció absoluta masculina, en el projecte de la preparació per al Mundial d’Argentina del proper mes d’abril.
Encara queda gent escèptica amb la tasca dels psicòlegs al món de l’esport?
Sí, encara hi ha persones vinculades al món de l’esport que diuen no creure en la psicologia. De vegades, aquestes persones són les que, per exemple, amb més o menys encert, intenten motivar, transmetre confiança als esportistes, sense adonar-se que el que intenten aplicar és psicologia. En els darrers temps, gràcies a la tasca realitzada per psicòlegs esportius amb entrenadors, esportistes o equips de renom, s’ha pogut conèixer millor la figura del psicòleg esportiu. Cada vegada hi ha més projectes (elit, base, amateur, etc.) que incorporen aquesta figura, amb una implicació major o menor en funció de les necessitats i dels recursos, però considerant-lo un professional més, apreciant la seva tasca i sense que la seva presència esdevingui estranya.
Els primers escèptics són alguns entrenadors?
És cert que molts entrenadors no treballen amb psicòlegs de l’esport, de vegades per desconeixement, altres per desconfiança, perquè no han trobat la persona adequada o no han tingut experiències satisfactòries. Afortunadament, cada cop són més els entrenadors que s’adonen de la gran transcendència de la psicologia per liderar amb eficàcia els seus esportistes i augmentar, així, les possibilitats d’èxit. A més de comptar amb psicòlegs esportius, cada cop són més els que busquen la manera d’aprendre i aplicar aquesta ciència incorporant-la al seu mètode de treball.
Hi ha qui diu que els psicòlegs són més vàlids en esports individuals. Ho comparteix?
No, no ho comparteixo. Si que és cert que existeix una diferència entre els esports individuals i els d’equip, en la rellevància de les diferents variables psicològiques vinculades al rendiment. Però de la mateixa manera que un esportista, tant si juga en equip o de forma individual, requereix per exemple entrenament físic i tècnic, el mateix succeeix amb la preparació psicològica.
A més, és una dona en un món generalment d’homes. Com se sent amb aquest fet? És un problema afegit?
Centrant-me en la Selecció, des d’un inici m’he sentit valorada per la meva aportació a aquest projecte. El problema existeix quan, com a societat, ens arribem a qüestionar que el fet de ser dona pugui comportar algun problema afegit.
Quin és el ‘problema’ més greu de la Selecció Catalana o en quin aspecte intenta fer més incís?
És essencial que existeixi una interdependència positiva entre el col·lectiu i l’individual. Que es visqui com un projecte col·lectiu, que involucri a tots, unificant la seva motivació i el millor esforç.